Arròs de Matances (Extra de bolets!) – La recepta del 15

Etiquetes

, , , ,

Caram! Feia més d’un mes que no publicava al bloc!

Han estat uns dies d molta feina… No obstant, he cuinat força i tinc algunes receptes pendents de publicar!

Però avui us presento la meva aportació a la recepta del 15! Es tracta d’un arròs de matances típic d’Eivissa, però en una versió una mica personalitzada i fàcil de fer. Això sí, mantenim el toc de canyella que fa que aquest plat sigui tan especial!

Imatge

 

Ingredients per a 4 persones

5 tasses d’arròs
1 pot de rovellons (200 gr escorreguts)
1 pot de moixernons dessecats (11 gr)
1 safata de xampinyons frescos
300 gr de costella de porc
½ pebrot vermell
½ pebrot verd (dels grans o 2 dels petits)
1 ceba
1 all
1 branca de julivert
2 tomàquets
1 branca de canyella
1 sobre de colorant

Ho cuinem?

Primer de tot poseu els xampinyons en aigua calenta (no bullint!) en remull. Després, poseu una cassola al foc. Afegiu-hi un raig d’oli i quan sigui calent afegiu les costelletes. Salpebreu. Remeneu de tant en tant per evitar que se us enganxin i, quan siguin rosses, retireu-les.

En una picadora, trinxeu (tot plegat si us hi cap) els pebrots, la ceba, l’all, el tomàquet i el julivert. Aboqueu-ho a la cassola i afegiu un xic de sal. Aneu remenant el sofregit fins que perdi l’aigua sobrant i quedi prou cuit. Aleshores, afegiu els bolets: Els xampinyons i els rovellons tallats a dauets. Els moixernons sencers. Alerta, guardeu el “té” dels moixernons.

Procureu que els bolets quedin cuits i no deixeu de remenar per evitar que se’ns enganxi. Quan estigui llest, podeu tornar a afegir les costelles. Tot seguit, aboqueu-hi l’arròs i doneu un parell de voltes. Ara ja hi podreu afegir l’aigua. Si la teniu escalfada prèviament, avançarem una mica. Cobriu l’arròs fins gairebé el doble… A mi m’agrada ben sucós!! Poseu-hi ara la branca de canyella, partida en dues parts i un sobre de colorant. Afegiu també el te dels moixernons, colat. Deixeu coure i aneu remenant de tant en tant. Podeu anar fent el tast i comprovar com ho trobeu de sal. El temps de cocció dependrà de l’arròs. Seguiu les recomanacions del fabricant i tasteu que sigui al vostre punt.

I llestos! A mi personalment m’agrada que hagi reposat una bona estona abans de menjar-ho. A l’hora de servir, podeu posar a taula llimona i pebre negre, queda molt bo!

Espero que us agradi!

Que aprofiti!

Tapa de carabassa amb ou estrellat

Etiquetes

, , ,

Hola!

Torno al bloc amb la recepta del 15 del mes d’octubre! La meva participació en aquesta crida ha estat una mica accidentada. En la primera ocasió vaig enviar la recepta el dia 18… o 19. En la segona vaig fer un boníssim brownie de xocolata, però no feia pas aspecte de brownie i era poc fotografiable.. així que vaig decidir no publicar-ho =(
Ara m’avanço una setmana per anar amb temps! Aquest mes l’ingredient és la carabassa. Us proposo una tapeta molt sencilla de fer! Espero que la proveu!

Ingredients per a 4 tapes

4 talls de carabassa
4 talls d’esbergínia
4 xaminyons grans
4 ous de guatlla
1 ceba
Oli i sal

Com ho cuinem?

Talleu la carabassa (si n’utilitzeu una de les allargades us anirà millor per fer-ho en forma rodona). Els talls haurien de tenir entre 1 i 2 centímetres, però ajusteu-ho al vostre gust.
Poseu un rajolí d’oli i daureu la carabassa pels dos costats. Saleu una mica. Retireu.
Cogueu l’esbergínia. Us recomano pintar-les amb oli i sal(all i julivert opcional) ja que si el poseu directe a la planxa, notareu que absorveix massa.
En una paella, mentres, podeu coure els xampinyons, prèviament laminats, i la ceba, aquesta última fins que sigui dauradeta. Si teniu temps i paciència, us recomano que la caramel·litzeu. Saleu al gust.

Quan tingueu tots els ingredients cuits, podeu començar a muntar: primer la carabassa, després l’esbergínia, la ceba i els xampinyons. Reserveu alguna làmina de xampinyó i una mica de ceba per decorar.

És hora de coure els ous. Procureu posar una mica d’oli per tal que no s’enganxin. Feulos com si féssiu un ou ferrat, deixant el rovell poc cuit. Col·loqueu els ous damunt la resta d’ingredients. Amb un ganivet, trenqueu el rovell per tal que caigui una mica. Disposeu damunt algun xampinyó i una mica de ceba. Et voilà! Espero que us agradi!

Crumble de fruites

Etiquetes

, ,

Hola!

 

Ja hi tornem a ser! Les puntes de treball es noten en les actualitzacions del bloc.. no hi ha gaire temps per cuinar i menys per posar-se a escriure!

Imatge

Però avui he tingut una mica temps, poquet! així que us deixo amb una recepta ben ben ràpida! Un crumble de fruites! Sempre havíem fet crumble de pomes i avui hi havia ganes d’innovar una mica. Aquesta crosta dolça combina amb qualsevol fruita! Espero que ho intenteu fer:

Ingredients per a 4 persones

2 pomes
2 préssecs
1 gotim de raïm
…i/o qualsevol fruita que us vingui de gust!
Una mica de sucre i canyella mòlta al gust
Un rajolí d’aigua
 

75 gr de sucre (a mi m’agrada blanc i morè barrejat)
75 gr de mantega
100 gr de farina

Com ho fem?
Tallem la fruita a dauets i la posem a coure en una cassola. Hi afegim una mica de sucre (dependrà de si voleu notar més el punt àcid d’algunes fruites o de si us agrada més aviat dolç) i un polsim de canyella. Per evitar que s’enganxi i ajudar a coure, hi afegim un rajolí d’aigua.
Doneu-li un parell de voltes i aparteu de la cocció després de 5-10 minuts (dependrà, és clar, de les fruites que utilitzeu).Les fruites han d’haver-se estovat, però cal que no quedin com un puré.

Després, agafeu un bol i afegiu la mantega freda a daus. Aboqueu la mantega i el sucre i comenceu la part divertida. Amb els dits, pessigueu la mantega per integrar-la amb el sucre i la farina. Aneu-la treballant fins que tot quedi resumit en grumolls: això és un crumble.

Passeu la fruita a un recipient per a apte per a forn i abouc-hi damunt el crumble. A mi m’agrada posar-hi damunt una petita capa de sucre (es veu que soc molt dolç…) però reconec que ja es passar-se!

Poseu-ho dins el forn, només a dalt a potència mitja (per evitar que es cremi). Aneu-ho vigilant ja que va molt ràpid. Calculeu uns 7 deu minuts, però no li traieu els ulls del damunt!

Espero que us agradi!

Cóc de Carbassó – La recepta del 15

Etiquetes

, , , , ,

Hola! Sí, és dia 19.. però publicaré la recepta del 15 avui – soc un cas.

 

Imatge

Anem per feina, que fem tard. Us passo aquesta recepta, made in Elena. Mai haureu provat un bescuit tant esponjós!

Ingredients

250 gr Mantega
250 gr Sucre
1 pessic de Sal
4 Ous (4 clares, 4 rovells)
150 gr Avellanes mòltes
300 gr Carbassó (pelat)
300 gr Farina
1 sobre de Llevat
1 polsim de canyella

Fongueu la mantega. Mescleu-la amb el sucre, la sal i els rovells. Bateu fins a blanquejar un poc la barreja. Tot seguit, afegiu-hi les avellanes mòltes, la canyella, el carbassó, la farina i el llevat. Barregeu ben bé, fins que tot estigui integrat.

Bateu ara les clares a punt de neu. Recordeu, les clares ben fredes, el recipient a la nevera, un mini polsim de sal i paciència són les claus per a muntar les clares. Afegiu-les a poc a poc i integreu-ho amb molta cura a la barreja.

Passeu-ho al motlle, que haureu untat amb una mica de mantega. Podeu utilitzar-ne un de cake (que sigui força gran, ompliu-lo 3/4) o un de coca normal. Introduiu-ho al forn pre-escalfat a 180º, a la reixa més baixa, a dalt i abaix. La recepta original diu 60-70 minuts. Amb el meu forn en vaig tenir prou amb 40-45. Ja ho sabeu, cada forn és un mon!

Imatge

Enjoy!

Pasta Fresca farcida de pera i ceba caramel·litzades

Etiquetes

, , ,

Sembla que hem tornat a baixar el nivell de producció de posts…! No passa res! Continuarem amb una recepta de pasta fresca. Tenia clar que volia fer pasta, però no saia com la fraciria.. així doncs vaig posar-me a inspeccionar i vaig veure un bon caixó de peres! Ja tenia l’ingredient! Per que no estiguessin soles, una bona ceba pagesa!

Pasta Fresca

Ingredients 2-3 persones

200 gr farina
2 Ous mitjans
2 culleradetes de cafe d’oli (un rajolínet)+oli per fregir el farcit
1 pessic de sal
3 peres
1 ceba

Comenceu pel farcit. Poseu un raig d’oli a una paella, amb el foc ben baix. Poseu la ceba tallada ben fina (no picada) i les peres tallades a dauets petits. Remeneu de tan en tant per evitar que s’enganxi. Espereu a que la ceba sigui ben ben rossa i hagi deixat anar els seus sucres.

Per fer la pasta fresca, poseu en un bol la farina i afegiu-hi els ous, l’oli i la sal. Remeneu amb una forquilla fins que us veieu obligats a posar-vos a amassar amb les mans. Quan tot estigui ben integrat i no s’enganxi massa a la taula, és hora de começar a estirar.

Disposeu farina sonre la taula de treball. Poseu la massa damunt i un poc de farina damunt la massa i comenceu a estirar. De tant en tant, aixequeu la massa per donar-li la vota i afegiu més farina, tot per evitar que s’enganxi. Podreu para d’estirar quan la massa comenci a transparentar i intuïu que hi ha sota la massa.

Per donar-li forma, podeu utilitzar una tasseta o un got amb obertura tirant a petita. Estracta de tallar-la i posar-hi damunt el farcit. Per tancar-la, doblegueu-la i tanqueula amb una forquilla, com si fos una empanada (cresta en català correcte!)

Després nomées cal bullir-ho! 7 minuts en aigua abundant i llestos. Serviu-ho amb un raig d’oli i parmesà, no cal res més!

Bon profit!

Risotto de verdures i pera

Etiquetes

, , ,

Imatge

Ja hi tornem a ser! Amb l’excusa del curs de fotografia de cuina, sembla que el bloc va tirant endavant!

Avui hem decidit fer un risotto de verdures. Per donar-li un toc una mica diferent, hi he afegit pera.. i el contrast m’ha agradat molt!

Ingredients per a 2/3 persones

Una pastilla de brou vegetal
Arròs
Mitja ceba grossa
Una pera gran o dues de petites
Segons el vostre gust (en el meu cas, mig de cada, d’una mida més aviat petita):

Pebrot vermell
Pebrot verd
Carbassó
Albergínia

Aigua
Oli
Sal
Colorant alimentari (opcional)
Formatge (4-5 talls)

Comencem posant al foc (mig-baix) una cassola amb un raig d’oli. Quan sigui calent, afegiu la ceba tallada a una mida petita. Quan comenci a ser transparent, incorporeu-hi la pera, tallada a dauets (traient el cor).

Després d’un parell de voltes, afegiu-hi els pebrots, el carbassó i, finalment, l’albergínia. Salem. Quan tot sigui força cuit, és l’hora d’afegir l’arròs. Mesurar-ho amb una tasseta per persona és una bona opció. Deixem rossejar-ho una estona, mentre l’aigua, que tindrem escalfant en un cassó, arribi al punt d’ebullició.

Quan l’aigua bulli, hi afegim la pastilla de brou i, després, l’anem abocant a la cassola amb l’arròs. Com a mínim, hi abocarem el doble del que haguem posat d’arròs: 2 tasses d’arròs –> 4 tasses d’aigua. No obstant, us recomano que tingueu una mica més d’aigua calenta, ja que la necessitat dependrà del tipus d’arròs que utilitzeu.

Deixeu el foc més aviat alt per tal que no perdem el bull, però enseguida abaixeu-lo i deixeu-lo mig-baix. Tasteu i rectifiqueu de sal si fos necessari. No obstant, penseu que el formatge li pot acabar de donar un punt de sal. Consulteu els minuts de cocció del vostre arròs: des d’uns 15-16 per un de rodó als 20-22 d’un de vaporitzat. Procureu que no s’enganxi i, en cas de necessitat, afegiu-hi un raig més de brou. Si us agrada donar-li una mica de color, afegiu ara el colorant.

Quan faltin un parell de minuts per acabar la cocció, afegiu uns 4 talls de formatge. En el meu cas va ser un “García-Vaquero” semi, però jugueu amb els que més us agradin. Remeneu bé per tal que s’integri tot.

Serviu calent i bon profit!

Guisat de peix vs All cremat

Etiquetes

, ,

Imagen

Hola!

Sí, li he tret la pols al bloc i l’he passat a wordpress.. avorriment durant les vacances, suposo.

Torno amb una recepta de peix. Em van encarregar fer el dinar, que havia de ser un Bullit de peix. Però.. vaig voler-hi posar un toc vilanoví! Així doncs vaig tirar cap a l’all cremat. Us passo la recepta!

Per a 4 persones

1 cabeça d’alls

2 tomàquets

6 patates mitjanes

1 llesca de pa torrat o fregit (opcional)

Peix de la vostra elecció (en el nostre cas peix de roca variat)

1 got de vi blanc

Oli

Sal

Cobrim el fons d’una cassola amb oli. Quan es calent, hi afegim la cabeça d’alls, que haurem partit per la meitat. Deixem que es torrin fins que gairebé s’hagin cremat.

Tot seguit, afegiu el tomàquet. Si és de l’hort de casa, com va ser el nostre cas, el vàrem fer a dauets. Si no és un bon tomàquet, el podeu ratllar.

Segons la quantitat d’aigua que tingui, el podeu deixar coure fins a 20 minuts a foc baix. Un cop cuit, afegiu-hi una copeta de vi blanc. Deixeu-lo reduir.

Ara, afegiu les patates. Les haureu de tallar d’una manera particular. Passeu el ganivet però no fins al final de la patata. Cal que feu força cap amunt amb la fulla per tal que la patata s’esqueixi. D’aquesta manera procurem que el caldo quedi amb més cos. Salem una mica.

Donem un parell de voltes per tal que les patates s’impregnin amb el tomàquet. Després, omplirem d’aigua la cassola, fins a cobrir les patates. En cas de que vulguem més brou, hi afegim un xic més d’aigua. Si us heu decidit a utilitzar pa torrat, podeu passar-lo pel morter junt amb un gra d’all i una mica de brou i tirar-lo a la cassola.

Al cap de deu minuts (dependrà també del tipus de patates que utilitzeu, veieu que siguin un poc toves), hi podem afegir el peix, ja salat. Mentre es cou, anirà donant gust al brou. Podeu provar de sal i rectificar en cas que sigui necessari.

Un cop veieu que el peix és cuit, parem el foc. Bon profit!

La Pizza d’en Jamie Oliver

La Marina em va regalar per Nadal un dels llibres de receptes d’en Jamie Oliver. En té de diferents, però el que em va regalar és el de “Aprende a cocinar en 24 horas”. El llibre és maco, és d’aquells de tenir al menjador i d’anar consultant de tant en tant. Té un molt bon índex i grans fotografies. Les receptes sempre les podem trobar per internet, però tenir-les agrupades en una edició d’aquest tipus és genial.


A més, en el llibre, en Jamie Oliver explica que seria genial que tothom aprengués a fer alguna de les receptes del llibre i que li ensenyés a dues persones més, prometent aquestes, que l’ensenyaran també a dues altres persones… aquesta és la recepta amb la qual cada cop més gent aprendria a cuinar i deixaria de menjar malament.. és utòpic, però bonic =)


La recepta d’avui no es troba en aquest llibre. Sé que hi és en una altre dels d’en J.O. ja que el meu cunyat la té en un dels altres llibres, encara que no és exactament igual. Jo la vaig trobar en un video de youtube i a la seva propia pàgina web. El resultat és una pizza INCREÏBLE, una massa doble i gustosa i molt flonja. Si us agraden les pizzes massa fina.. no us la recomano. Però si voleu entrar en una nova dimensió sensorial menjant tan sols una pizza que no us treurà gaire estona… endavant!


Les quantitas son per una pizza de la mida de la placa del forn + una mica extra per si voleu fer una mini calzone o una pizzeta petita:

  • 500 gr de Farina
  • una culleradeta rasa de sal
  • 1 paquetet de llevat compacte (25 gr), del que trobareu als supermecats en a la zona de refrigerats
  • 1 cullerada rasa de sucre morè
  • 2 cullerades d’oli d’oliva
  • 325 ml d’aigua tèbia
El procediment és força fàcil. Passem la farina per un colador (millor dels grans, que sinó no acabarem mai). Després la posem en forma de volcà (bé, més aviat de cràter ;D ) de manera que hi podem afegir a l’interior l’aigua tèbia i el llevat, després l’oli, el sucre i la sal. Ara, només cal agafar una cullera i remenar. Anem agafant poc a poc la farina de les parets del cràter. Arribarà un punt en que haurem de deixar la cullera i posar, mai millor dit, les mans a la massa.

Haureu d’anar amassant fins aconseguir una massa que sigui prou consistent, que no s’enganxi sobre el marbre de la cuina. Si teniu problemes, podeu posar-hi un pel més de farina, però sense passar-se eh!

Un cop estigui ben amassat, cal deixar llevar la massa. La posarem en un recipient alt (nosaltres ho fem en un bol força gros) i ho cobrim amb un tovalló de cuina humit. El temps de reposar se suposa que és una horeta, tot i que dependrà de la temperatura del lloc on reposi. Jo ho vaig deixar a la cuina una hora i mitja i mireu quina gràcia, va créixer un munt!


Després l’estirareu i ja la podreu fer al vostre gust! Després, dins el forn, encara pujarà una mica més! Us recomano posar-la a la part mitja baixa del vostre forn, tot i que ja sabem que cada forn és un món!

Espero que la disfruteu!

Salut!!

Cookies que pugen i baixen

A casa es respira ambient pre-exàmens…! Així que jo he decidit posar-me mans a la massa… potser aviat tornarà el moment de fer exàmens així que ara aprofito per cuinar alguna cosa!


Divendres vam anar a dinar a fora amb els companys de feina, com de costum. I com també és costum, tenien el programa “La Mañana” de la1 sintonitzat. Per aquella hora sempre estan fent alguna recepta. Aquesta setmana vaig enganxar unes cookies… la recepta sembla força fàcil. De moment us passo les quantitats i després parlem del que va passar xD

  • 200 gr de sucrè morè
  • 100 gr de mantega
  • 1 pessic de vainilla en pols
  • 1 ou
  • 5 gr de llevat (o menys… ja ho veureu!)
  • 50 gr de perles de xocolata (jo ho vaig substituir per xocolata de postres picada amb un bon ganivet)
  • 200 gr de farina
La recepta és tan fàcil com barrejar tots els ingredients (millor amb les mans, pe què enganyarnos ;D ) i deixar reposar una estona dins la nevera per treballar-la millor després.

Un cop la massa està endurida, hem de per boletes (la mida, al vostre gust) i posar-les a la safata del forn sobre de paper vegetal. Ara ve la part divertida, aixafar-les!

Compte, deixeu un espai prudencial entre bola i bola!

Els temps de fornejar… jo ho faria uns 8 minuts a temperatura 170º. Al programa recomaven 3 minuts per a galetes toves, i 12 per a galetes dures… deixem-ho entre mig!

Ara bé… no us heu de passar amb el llevat! vegeu:

Instants abans d’enfornar

Instants després de sortir del forn!

Bé… pensareu… quin horror! Doncs no! Aquesta va ser la primera fornada i podríem dir que van quedar a l’estil de les cookies que fan al Pans&Company.. que son més primetes i més tovetes! Però en forma de mega galeta!

Enseguida vaig comprendre que a aquesta recepta hi havia fallat alguna cosa… és clar! Hi havia massa llevat! Si us plau, peseu el llevat! Només son 5 grams!

La solució en aquell moment va ser afegir-hi un xic més de farina a la massa restant! I… taxan!!!


Aquestes si eh!

La propera vega potser hi posaré 4 gr de llevat per veure com queden! Ah! Deixeu-les 8 minutets i treiu-les del forn.. si les deixeu dins segurament acabaran com a pedres!


Que aprofiti!


(He trobat la recepta de “La Mañana” aquí: http://bit.ly/hA0iS1 )

Sípia amb patates

Sípia amb patates!

Foto feta dins el tupper… no em vaig esforçar a emplatar-ho…. va anar directe al congelador! xD

Ahir al matí em vaig apropar al mercat de Sabadell. Volia comprar sípia per fer-la estofada amb patates. Últimament mengem poc peix i he pensat que era una molt bona opció
He de dir que ho hagués pogut comprar al súper…  el mercat de Sabadell no és com el de Vilanova si volem comprar peix… però m’agrada l’ambient que s’hi respira!

En vaig fer una bona olla per fer tupper… pero sempre podeu adaptar les quantitats!

  • 1 quilo de sípia (en un quilo en surten tres de mida normal tirant a petita)
  • 1 ceba ben maca
  • 2 grans d’all
  • 1 llauna de pèsols
  • 5 patates mitjanes
  • Sangria
  • 1 brick de tomàquet  fregit
  • 3 fulles de llorer
  • Oli
  • Sal

És realment fàcil de fer i és molt “resultón”… la gent és pensa que t’ha estat treballant moltíssim el plat quan no necessites més de 20 minuts d’elaboració… la resta és esperar a que bulli =)
Comencem per tallar la ceba en dauets menuts. També tallem les sípies a daus o quadradets, més grans que la ceba. Posem oli en una cassola/olla.

Quan l’oli és calent, hi agefim la ceba i la sípia i també dos grans d’all (jo els hi clavo un cop amb la cullera de fusta… diuen que deixen anar més gust). Recomano posar primer la sípia, sobretot si no és de qualitat, ja que algun cop m’han fet una quantitat de líquid impressionant.La ceba no cal que quedi rossa, només transparent. Afegim les fulles de llorer. Salem. Sempre podrem anar corregint de sal si fa falta.

Sofregim durant 5 minutets i hi podem afegir el tomàquet. Dos minutets més remenant i hi afegim la sangria, dos gotets n’hi ha prou.

Atenció… vaig anar a comprar a un supermercat on no tenien sangria (¿?) i hi vam posar… Sandemotxo (¿?¿?… en teoria era Tinto de Verano.. pero ara ja no sé si és calimotxo) i el resultat ha estat pràcticament el mateix.

Ens esperem a que evapori una mica l’alcohol i serà el moment d’afegir-hi les patates.
Les podeu tallar a trossos mitjans (no a rodanxes) però a mi sempre m’han dit a casa que ho fem esqueixat, és a dir, amb un tal amb el ganivet i després arrencant-ho.

Tan bon punt hi afegim les patates, li donem dues voltes i hi afegim aigua fins a cobrir-ho (i una mica més).

Ara toca esperar a que bulli i posar-hi els pèsols, que com son cuits i no volem que se’ns desfacin els posem cap al final.
Quan creieu que la patata està al vostre gust, retirem del foc. Potser trobeu que ha quedat força líquid, però veureu com espesseix en moments.
Que vagi de gust!